Recorde com si fóra ahir els meus llunyans primers dies d'escola. L'olor, eixe sentit tant evocador que tenim, i que et transporta a llocs coneguts i passats, l'olor a llibre nou, a goma d'esborrar recent estrenada, a mandarina i a colònia fresca en tornar de dinar i reprendre les classes de la vesprada.
Els rituals familiars de forrar els llibres amb paper adhesiu transparent o la preparació de la motxilla el dia abans de començar les classes.
Sempre estaré agraïda per la formació que he rebut... i que ara continue rebent, perquè jo enguany també sóc alumna i comence curs ( amb la mateixa il·lusió que el primer dia ), ja que com bé diu una persona molt sabia i admirada per mi, el professor Gabilondo, “tots estem en l'edat de formar-nos, l'edat de estar vius”.
La millor i més gran herència que m'han deixat i em deixaran els meus pares són els meus estudis. Un patrimoni que mai es devalua, un patrimoni que ningú et pot furtar, amb un rendiment inigualable com és la vida i les experiències que viuré al llarg d'ella.
No tingueu mai por a que els vostres fills, en el meu cas nebots, es formen. Eixa formació els donarà la llibertat i la veritat que tots desitgem per a ells, els donarà les armes per viure una vida plena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada