Mares, pares i mestres
Comença a clarejar el dia, el primer pensament que tinc es que per fi avui podré parlar amb la mestra de la meua filla. Fa setmanes que vull parlar amb ella però el meu horari laboral no coincideix amb la seua classe de tutoria. L'agenda escolar no és un bon instrument per a comunicarme amb ella, perquè bé ella no la revisa, bé la meua filla se li oblida ensenyar-li-la. Però és la única que tinc.
Fa 4 mesos que m´han canviat de secció en l'empresa, encara estic de prova i no m'atrevia a demanar-li al meu cap permís per a absentar-me del treball per a anar a una tutoria. Això segur em restarà vàlua. Encara no el coneix prou. Però en vaig armar de valor i em va dir que podia agafar el dia d'assumptes propis.
Era precís. Crec que a la meua filla li passa alguna cosa. Ha suspés els dos darrers exàmens i quan vaig començar a estudiar amb ella, la llibreta la tenia mig buida, els exercicis a mig fer, s'havia posat un bé i no estaven corregits… en fi, un desastre.
Damunt, últimament quan aplegue a casa he d'estudiar per a poder apujar de categoria laboral. Necessite més diners per a viure més folgadament. I m'agradaria fer coses més interessants al treball. Ja sé que sóc mare i em costarà més esforç, però com deia la meua companya "Tienes que hacerlo por ti misma. Tus hijos eligen su propio camino. Yo tengo dos, la chica siempre fue bien y ahora estudia una carrera universitaria. Sin embargo a mi hijo siempre le costó y coinicidió que los dos cursos durante los cuales yo estaba opositando, él repitió y ahora tiene 18 años está en casa y no quiere ni trabajar, ni estudiar".
Tanmateix si jo fóra la meua companya no podria evitar sentir-me culpable així que, cal que en el treball ningú ho entenga, jo me'n vaig a parlar amb la mestra.
Ja és la una de migdia, acabe d'eixir de la reunió. Decebuda és la paraula que millor defineix el meu estat d'ànim. Estic desencantada. Tan d'esforç i per a res. La mestra no m'ha ajudat. Pràcticament no sabia qui era la meua filla. Amés m'ha dit que els exercicis se'ls corregeix cadascú, que ella no tenia temps per a comprovar si tothom els feia o si els tenia ben corregits. Per altra banda, quan li preguntí per com havia d'estudiar la xiqueta els temes que contenien gran quantitat de matèria, és a dir, si feia esquemes o resums, em va contestar que en classe es treballava tot, però de manera oral.
Vaig concloure que jo amés de mare també havia de ser mestra.
Vaig assumir, quin remei em quedava, que aquest curs la meua filla anava a estar atesa en el col·legi d'una manera més prompte regular, amb una certa llunyania per banda de la mestra. I reforçí una idea que sempre havia tingut clara: L' educació es una qüestió familiar. Som pares 24 hores al dia, 365 dies a l'any. Mestra se és poc menys de sis hores diaries, cinc dies a la setmana durant uns huit mesos a l'any.
La mestra, amb tota probabilitat, seria una excel·lent mare, però com a mestra, havia perdut tota la seua credibilitat.
Tanmateix, m'haguera agradat trobar-me davant una relació mestra-pares més propera i fàcil per tal d'unir esforços i aconseguir una Educació (amb majúscules) per a la meua filla.
AMPA CEIP Jaume I
